Formen la societat civil les fundacions, les associacions privades sense ànim de lucre, els clubs, les empreses privades, els col·legis professionals, etc. Dins l’àmbit de les ciències socials, però, no hi ha un consens general sobre la noció exacta de societat civil, ja que no queda clara la separació, teòrica i empírica, existent entre les relacions polítiques, econòmiques i socials. Al s XVIII, A.Ferguson (1767) parlà de societat civil per referir-se a un estat de civilitat conseqüència de la civilització. Tanmateix, el terme societat civil acabà penetrant a la sociologia a través de les anàlisis de G.Hegel (1837) i K.Marx. Segons aquests autors, la societat civil era una institució intermèdia entre la família i les relacions polítiques de l’estat. El concepte fou adoptat per A.Gramsci, el qual argumentà que entre les relaciones coercitives de l’estat i de l’esfera econòmica productiva es troba la societat civil, és a dir, l’àrea de la vida social que sembla domini privat del ciutadà. El contrast que Gramsci establia entre vida pública i vida privada, consentiment i coacció, ha tingut un paper fonamental en l’anàlisi marxista contemporània de la ideologia i el poder. En parlar de societat civil hom posa de manifest un perill i un temor davant de la prepotència de l’estat i de les administracions públiques i l’excessiva absorció de funcions cíviques per part de l’estat. L’estat no pot assumir tota la responsabilitat en l’àmbit assistencial, educatiu, cultural, etc. Així, quan hom parla en termes de societat civil, sovint ho fa en contraposició al concepte de societat política, que és aquella formada per l’entramat d’institucions públiques i polítiques.
f
Sociologia