societat de cases

f
Antropologia

Organització social en la qual la casa no solament és considerada com a element de la cultura material sinó també com a categoria de parentiu.

Així, per exemple, C.Lévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó. Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva disparitat geogràfica. Les societats de cases tenen principis d’organització que semblen exclusius en l’anàlisi del parentiu; són matrilineals i patrilineals, segueixen el principi de la filiació i de la residència, són exogàmics i endogàmics, hipergàmics i hipogàmics. La casa és una institució que transcendeix aquests trets aparentment oposats, fent de vincle d’unió a la dualitat “sang i terra” típica d’aquest tipus de societats.