El terme fou creat i desenvolupat conceptualment pel sociòleg alemany Ulrich Beck a partir de l’anàlisi de fenòmens de risc que afecten les societats industrials en un període de globalització creixent. Hom parla de risc en un doble sentit: d’una banda, la societat està en perill, en situació de risc; i, de l’altra, cal seguir arriscant i apostant, ja que ens trobem inevitablement dins del joc (això pot suposar assumir nous riscos). El risc no comporta necessàriament una situació de perill, però sempre genera incertesa. L’home modern pretén exercir un control important sobre el medi natural i sobre el propi medi social, però les seves accions −encara que, sovint, siguin guiades per la ciència i la raó− poden tenir conseqüències imprevistes que alterin l’ordre establert i provoquin situacions inèdites mai experimentades. El sorgiment de la societat del risc comporta també un canvi substancial dels paràmetres que regien la societat industrial i que afecten l’estructura familiar, el procés d’individualització, les relacions de treball, etc. Aquesta nova societat és conseqüència del procés de modernització, que presenta aspectes molt positius, però també d’altres de perversos i inquietants: el creixement descontrolat de la població, l’ús d’energies contaminants, el malbaratament i l’esgotament de recursos naturals i la destrucció de l’equilibri ecològic. Algunes crisis importants generades per la societat de risc són l’accident nuclear de Čornobil, el mal de les vaques boges, els transgènics, el canvi climàtic, etc.
f
Sociologia