El secretari general fou el gramàtic L.Alibert. La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intel·lectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals: la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas. Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc, fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com J.Mozat, P.J.Rodin, M.Roqueta, C. Camprós, R.Barta, J.Lesaffre etc. Creat l’Institut d’Estudis Occitans el 1945, la SEO es dissolgué a favor d’ell.