societat patriòtica

f
Història

Denominació que tenien les societats polítiques sorgides arreu de l’Estat espanyol després del triomf de la Constitució del 1820 i que tingueren un paper determinant en la formació de les milícies nacionals.

La Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics fou animada sobretot per Lluís G. Oronoz; la societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una constitución eclesiástica. Pel novembre del 1820 instaurà càtedres d’ideologia i de dret natural. Existiren també societats patriòtiques a altres indrets del Principat, com Mataró. A Mallorca fou fundada també el 1820, i publicà un periòdic bisetmanal, Sociedad Patriótica Mallorquina, del qual aparegueren 46 números. Al País Valencià hi hagué societats a València —que es relacionà amb la de Mallorca—, Alacant —amb més de cent membres—, Alzira, Dénia i Castelló de la Plana. El triomf de l’absolutisme el 1823 significà llur desaparició.