Fenomen conegut en totes les civilitzacions, llurs límits són sovint difícils de precisar, sobretot en les cultures primitives, on el ritualisme i el secret marquen les diverses clases i funcions dins el clan (sacerdots, guerrers, dones, etc). Ben sovint és difícil de destriar-les d’algunes sectes. Els primers testimonis històrics són en relació amb els cultes orientals, amb les religions de misteris de l’antic Egipte, de Grècia i de Roma (misteri 1) i amb certes escoles filosòfiques, com el pitagorisme o el neoplatonisme. El secret fou també característic del primitiu cristianisme, enfront del paganisme i de la persecució, i fou adoptat per diversos grups herètics, com el maniqueisme i alguns grups gnòstics (gnosticisme). Les corporacions i confraries medievals adoptaren el secret com a mesura protectora de llur economia; entre les més conegudes hi hagué la dels free-masons, l’esperit dels quals fou adoptat al s XVII per la francmaçoneria. Els grups revolucionaris tostemps s’han organitzat secretament, i llur proliferació en l’Europa del s XIX, per exemple, va lligada a la repressió dels moviments liberals, nacionalistes i republicans; en són casos típics els grups fenià i carbonari (carbonarisme). Alguns d’aquests grups han esdevingut, per llur fanatisme, veritables sindicats del crim, com la màfia o el Ku Klux Klan. Moltes de les societats secretes, sobretot als EUA, foren creades inicialment amb fins socials, benèfics o educacionals, i encara actualment llurs files estan integrades per immigrants o per llurs descendents. Llur existència, paral·lela a la de la societat o a la de l’Església, ha provocat sempre un antagonisme i hom les ha acusades d’immoralitat, de subversió, i d’heretgia; aquest antagonisme és més evident sota règims totalitaris (nazisme, franquisme, comunisme soviètic, etc), que han procurat de controlar- les o les han proscrites.
f
Religió
Sociologia
Història