El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc. Féu aparèixer un Boletín Oficial (febrer del 1880 — setembre del 1883) i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona. Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram—. Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció sindicalista (en especial amb Manuel Fernández) i es retiraren el 1882 per fundar La Solidària. Després, la Societat Tipogràfica s’afilià a la Federació Obrera Tipogràfica Espanyola, dominada pels socialistes.