Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics. L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària. El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial (1911), el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector. Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà. S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa. Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921. El 1913 en sorgí una filial, dedicada als periodistes, amb el nom de Sodalitas Borromaea. Els seus òrgans difusors foren el periòdic Correspondance de Rome, el butlletí diari de l’Agència Internacional Roma i el setmanari Quaderni Romani aItàlia, el setmanari La Vigie aFrança, La Correspondance Catholique aBèlgica i Mysl Katolicka aPolònia.