sodificació

f
Agronomia

Procés que consisteix en l’enriquiment excessiu en sodi del complex d’intercanvi catiònic d’un sòl.

La sodificació sol implicar una dispersió dels col·loides del sòl, cosa que té com a conseqüència una pèrdua de la seva estructura i per tant una disminució de la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i de circulació d’aire i d’aigua. L’any 1954, L.A.Richard i col·laboradors del Salinity Laboratory de Riverside (Califòrnia) establiren els fonaments teòrics per al tractament d’aquests tipus de sòls.