El mot sol tenir una connotació pejorativa, a causa del tractament històric que hom n'ha fet des del punt de vista ètic i penal. Creat pels primers moralistes cristians, el mot fou derivat del comportament dels habitants de Sodoma, que, segons el Gènesi, volgueren conèixer els visitants de Lot (la Bíblia en aquest cas no condemna tant llur pràctica sexual com la conculcació del dret de l’hospitalitat); d’altra banda, el Levític també condemna aquesta pràctica, i sant Pau en parla com d’una infàmia, conseqüència del pecat radical d’idolatria dels pagans. Anomenada “pecat abominable” o “crim nefand”, l’Església la condemnà (el primer testimoni és el concili d’Elvira, ~304), i la condemna fou incorporada a la legislació civil romana després de Constantí el Gran. Els càstigs medievals anaven des de la castració pública, amb el penjament pels peus fins a la mort, fins a la pena de la foguera (és recollida encara en la Novísima Recopilación del 1805). Als Països Catalans els sodomites eren cremats vius, llevat de Tortosa, on eren decapitats. El primer codi penal de l’Estat espanyol (1822) no n'esmentà la pràctica; amb tot, la jurisprudència del Tribunal Suprem la castigà a través dels delictes d’escàndol públic, corrupció de menors i abusos deshonests. Amb la reforma del codi penal del 1983 ha restat abolida com a figura de delicte.
f
Filosofia
Psicologia
Dret penal