sofriment fetal

m

Terme que fa referència als trastorns derivats d’una deficient aportació d’oxigen als teixits del fetus que, si no són diagnosticats i tractats a temps, poden originar lesions irreversibles en el sistema nerviós i altres òrgans, les quals poden provocar la mort del fetus o comportar seqüeles definitives.

Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan en la sang fetal constata hipoxèmia, acidosi i hipercàpnia. L’origen del trastorn és molt divers, ja que es pot produir a conseqüència d’una alteració en l’organisme matern (anèmia, malalties cardíaques o respiratòries, hipertensió arterial, diabetis mellitus), de complicacions de l’embaràs (placenta prèvia, toxèmia gravídica, despreniment prematur de la placenta), d’alteracions del part (hipodinàmia o hiperdinàmia uterina, anomalies de posició del cordó umbilical), o d’anomalies del fetus mateix que alteren la distribució de sang oxigenada. Si hom detecta l’existència de sofriment fetal, intenta avançar el part abans que el fetus no sofreixi lesions greus, i molts cops és necessari de recórrer a un part instrumental o a la cesària.