Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia. Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s. IV; la major part dels texts, que són dels s. VIII-IX, constitueixen una rica col·lecció de texts búdics i maniqueus. Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s. XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda.
m
Lingüística i sociolingüística
Literatura