És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor. Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades. És sembrada en rengleres; no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics. La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli. La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent: aigua, 8; proteïnes, 35-45; lípids, 18-20; glúcids, 31-35 (fibra 4,4); minerals, 4,7, i 335 calories. Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la cocció, i un inhibidor de la tripsina també termolàbil.
Llavors de soia
Wikimedia Commons (cc-by-3.0)
Com a llegum sec pot ésser indigesta si hom n'abusa, i la seva cocció és llarga. És molt nutritiva, però el seu gust, una mica especial, en dificulta l’acceptació. La cuina oriental sap elaborar-la de formes diferents (salses, pastes). L’oli de soia, obtingut per espremuda en calent i refinació, és agradable. En l’actualitat proporciona el 15% dels greixos comestibles, per a consum directe o per a elaborar shortenings i margarines. La proteïna de soia (conjunt de proteïnes, que conté fonamentalment una globulina anomenada caseïna vegetal) té un elevat valor biològic, superior a la majoria de les proteïnes vegetals i comparable a les animals, sobretot si és complementada amb cereals. Per això la soia desgreixada, desamargada i lliure d’enzims és primera matèria o ingredient d’importants derivats, tals com l'anomenda llet de soia (emulsió blanca extreta de la soia remullada i estovada, útil per als al·lèrgics a la llet de vaca), la farina de soia (emprada com a enriquidor proteic d’aliments), el formatge de soia o tofu (obtingut per precipitació de la llet) i les salses de soia (resultants de fermentació). La fibroteïna, o proteïna de soia extreta i filada per extrusió per texturitzar-la (proteïna vegetal texturitzada), aglutinada amb dextrines i altres farines i cel·luloses modificades, i amb un bany de greix i saboritzants, és emprada per a obtenir productes d’imitació de carn, bacó, pollastre en filets, embotits, etc., més barats que els productes genuïns, saborosos i nutritius, ja molt divulgats. La lecitina de soia és un additiu alimentari emulsionant molt utilitzat. La soia també és molt important com a ingredient de pinsos per a l’aviram i el bestiar.
El conreu i la producció de soia experimenten, des del començament dels anys quaranta, un increment gairebé continuat, a fi de contrarestar l’escassetat de la producció d’oleaginoses. Avui l’oli de soia és el més consumit del món i representa la tercera part de tots els olis destinats a l’alimentació. Com a principals productors destaquen els EUA, la Xina, el Brasil, l’Argentina, l’Índia i el Canadà.