És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, (segles XV-XIX). Passà de l’abadessa de Valldaura (Berguedà) al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur (1320) i als Prats de Rei (1788). Se sap de l’existència d’una torre de defensa, documentada l’any 1022, però de la qual no hi ha gaire informació.
Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia.