soldà

sultà, sultán (es), sultan (en)

m

Història

Nom donat als sobirans turcs fins el 1924 i a altres prínceps islàmics.

Durant l’època califal el títol fou portat a l’Orient per diversos sobirans independents, el primer dels quals a adoptar-lo (1055) fou el seljúcida Togrïl Beg. A la caiguda del califat de Bagdad l’ostentaren també els sobirans mongols i els turcs otomans a partir de Baiazet I (1389).