Ha treballat com a periodista i la seva trajectòria narrativa ha evolucionat des de la preocupació pel perspectivisme fins a la recuperació d’un realisme clàssic pròxim a Pio Baroja, però amb elements de psicologisme existencialista. El treball sobre el punt de vista de la narració és, sobretot, evident a les novel·les El bandido doblemente armado (1979) i Burdeos (1986), com també en el recull de narracions Una enfermedad moral (1983). L’evolució cap a la quotidianeitat es fa més evident a les dues darreres novel·les: Queda la noche (1989), premi Planeta, i Días del Arenal (1992). És també autora de les novel·les La señora Berg (1999), La rosa de plata (1999) i Historia de un abrigo (2005) i dels reculls de relats Gente que vino a mi boda (1998) i Adiós a las novias (2000).