solenòglif

m
adj
Herpetologia

Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.

Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la. Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos. A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques. En repòs, les dents estan plegades al sostre de la boca gràcies a un sistema de rotació del maxil·lar. A Catalunya hi ha dues espècies d’ofidis solenòglifs, Vipera aspis i Vipera latasti, anomenats col·loquialment escurçons.