Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat. D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència col·lectiva que els individus prenen com a punt de referència. La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables. Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte. D’altra banda, la solidaritat orgànica apareix en estadis més desenvolupats, la característica essencial dels quals és la divisió del treball. Les relacions entre el cos social i els individus són percebudes aleshores com a relacions de complementaritat, i és des d’aquest punt de vista que hom entén la solidaritat, punt de vista que, d’altra banda, també explica l’aparició de l’individualisme i de grups diversos dins del conjunt social.
f
Sociologia