Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació, que representa la mitjana de molècules que l’envolten. La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química, mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física; en el cas particular en què el solvent és l’aigua, la solvatació també és anomenada hidratació. Històricament, el concepte de solvatació fou introduït per G.Bredig l’any 1894 per explicar la irregular evolució amb el pes atòmic de la conductivitat dels ions metàl·lics, la qual és deguda al fet que els cations més petits, en ésser més hidratats, augmenten llur radi atòmic eficaç ( índex de transport).
f
Química