És la gran empresa industrial valona. El 1920 participà en la constitució del càrtel internacional de la sosa juntament amb dues empreses britàniques; per aquest fet la seva notable expansió internacional restà circumscrita al centre i el S d’Europa fins que, durant la Segona Guerra Mundial, s’instal·là al Brasil i penetrà en el mercat nord-americà. L’explotació d’aquest grup empresarial es distribueix en quatre sectors d’activitat: el farmacèutic, el químic, el de plàstics i el de transformació, amb una xifra general de negoci que oscil·lava al voltant dels 7 900 milions d’euros l’any 1999. Aquest any distribuí els seus productes de la manera següent: el 18% en el mercat sanitari, el 17% en la construcció i en l’enginyeria civil, el 12% en la indústria de l’automoció, el 10% en els béns de consum, el 7% en la indústria de l’embalatge, el 7% en la indústria del vidre, el 7% al sector químic, el 4% a la indústria de productes higiènics i detergents, el 3% en el sector de tractament d’aigües, el 2% en la indústria paperera, el 2% en el sector elèctric i electrònic, el 2% en la indústria de l’alimentació i el 9% restant en d’altres indústries. La producció de sosa de Solvay representa el 60% de la total mundial d’aquest producte, si bé els últims anys ha incrementat la producció de productes càlcics, glicerina, clorometà i resines sintètiques, i en general ha diversificat la producció, però sempre dintre el sector químic. El grup finalitzà l’any 1999 amb un augment de beneficis nets respecte a l’any anterior d’aproximadament el 12%, que suposà una quantitat total de 423 milions d’euros.. Solvay entrà en el mercat espanyol el 1903, mitjançant una fàbrica de carbonat sòdic a Torrelavega (Santander). El 1920 comprà els jaciments potàssics catalans de la zona de Súria i constituí Minas de Potasa de Súria SA, societat controlada ara per l’INI i de la qual Solvay té el 45%. La seu espanyola de Solvay és a Barcelona i les seves principals inversions són en el polígon químic de Martorell (Baix Llobregat). Controla un grup d’empreses, entre les quals es destaquen Viniclor, Hispavic Industrial, Societat General d’Hules (Gavà), Manufactures d’Hules (Sant Celoni) i un grup d’empreses farmacèutiques (Kali Chemie Ibèrica, Alia Química, Kalifarma). A la península Ibèrica la facturació conjunta de les filials portugueses i espanyola arribà als 740 milions d’euros (9,4% sobre la xifra mundial de tot el grup), uns 7 milions d’euros per sobre de l’obtinguda l’anterior any. Aquesta explotació es dividí en: el 44% (326,8 milions d’euros) en el sector químic, el 28% (210,4 milions d’euros) en el sector dels plàstics, l’11% (79,9 milions d’euros) en el sector farmacèutic, i el 17% restant (123,1 milions d’euros) en el sector de la transformació.