son

sueño (es), sleep, sleepiness, (en)

m

Biologia

Estat fisiològic que constitueix el període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.

És un estat funcional recurrent i reversible que depèn d’una modificació de les relacions de transacció entre l’escorça cerebral i els diferents nivells del sistema reticular. El son profund va acompanyat de moviments ràpids dels ulls, disminució del to muscular, alentiment del pols i de les respiracions i disminució de les funcions metabòliques i secretòries i, sovint, d’una activitat onírica important.