Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor. Les carenes culminen a 370 m alt. al puig de ses Fites (amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar), 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig (serra de son Jordi). El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera (també anomenada d’Artà). S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i les cales Bona i Millor. L’àrea forestal cobreix prop del 30% del terme, amb predomini de pinedes (679 ha) i garriga (548), damunt l’alzinar, en regressió. El 1982 la terra explotada ocupava 3 723 ha (el 87% del terme), de les quals 2 944 eren conreades. Predominen els fruiters de secà (2 230 ha), sobretot ametllers i garrofers, i els conreus herbacis (709 ha). La ramaderia comprèn uns 270 caps de bestiar boví i uns 200 d’oví. La terra és explotada en la seva totalitat pels seus propietaris. El desenvolupament turístic de Cala Bona i Cala Millor (amb Sant Esteve) i la luxosa Costa des Pins, a més d’altres indrets, ha fet de la costa un dels més importants centres turístics de Mallorca. El 1987 hi havia 77 hotels amb 6 398 places. L’any 1813, quan s’independitzà per primera vegada del municipi d’Artà, tenia 1 650 h. L’epidèmia de pesta del 1820 reduí a 768 els 1 808 h que hi havia i Son Cervera fou reincorporat a Artà fins al 1837. El 1860 la població havia superat el primer màxim amb 2 214 h. Els altres màxims se situen al 1900 (2 777 h), el 1940 (2 973 h) i l’actual, després del boom turístic (5 897 h el 1986). La vila (2 742 h agl i 433 h diss [1981]; 92 m alt.) és a uns 2 km de la costa, als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. L’arribada, el 1921, del ferrocarril de Manacor a Artà n'orientà la creixença futura. El lloc té l’origen en la possessió de son Cervera, que el 1475 es dividí en son Fra Garí i ca s’Hereu; la primera fou parcel·lada en 1633-66 i es formà la caseria. L’església, bastida a l’antiga torre de defensa de son Cervera, fou erigida vicaria perpètua el 1741 (sufragània d’Artà) i el 1913 parròquia de Sant Joan Baptista. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat. El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, amb estacions esportives, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell.
Son Servera
© Fototeca.cat