sonda

f
Tecnologia

Instrument de perforació emprat per a obrir forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, per a injectar-hi ciment o salmorra per tal de consolidar-lo o congelar-lo, respectivament, etc.

Les sondes poden actuar per percussió o per rotació. En la sonda de percussió o sonda de caiguda lliure, un cisell va enroscat a l’extrem d’una barra molt pesant penjada d’un cable que és fixat al motor de la sonda mitjançant un balancí, una lleva o un altre mecanisme que li confereix un moviment alternatiu, en elevar-la i deixar-la caure després bruscament sobre la roca, d’una cadència generalment compresa entre 20 i 150 cops per minut. El mecanisme que manté el cable suspès imprimeix també al cisell un lleuger moviment de rotació, de manera que el seu tall ataqui la roca amb un angle cada vegada diferent per tal de facilitar-ne la disgregació. Sovint el cable és substituït per un conjunt de tubs o de tiges que, ultra fer possible la injecció d’aigua o d’aire per a refrigerar el cisell i netejar-ne la punta de llot per tal que en el moviment de pujada arrossegui entre els tubs i les parets del forat les partícules de roca fins a la superfície, permeten un millor control del lleuger moviment de rotació. La sonda de rotació o sonda rotativa, anomenada també rotary, és la proveïda de barrina que treballa per rotació, i és més perfecta i eficaç que la de percussió.