Les sondes radioelèctriques, que han desplaçat d’una manera molt general l’escandall i d’altres sondes mecàniques semblants i derivades d’aquell (com les que mesuraven la pressió al fons, de la qual era deduïda la profunditat, o les que eren basades en el llançament d’una càpsula explosiva que explotava en tocar al fons i la profunditat era determinada en funció del temps transcorregut entre el llançament i l’explosió), permeten, a més, de determinar la presència de submarins, de vols de peixos i d’altres obstacles submergits, i la seva profunditat. Les sondes radioelèctriques, anomenades sondes acústiques, sondes ultrasòniques o ecòmetres, són derivades dels detectors de submarins, com el sonar o l’asdic, i són basades en la reflexió (en el fons, en un submarí, en un vol de peixos, etc) de les ones sonores o ultrasòniques emeses per un emissor disposat a la part inferior del buc de l’embarcació i captades per un receptor, disposat més o menys a la vora de l’emissor o formant part amb aquest d’un mateix aparell; el ressò engendra un circuit elèctric que és amplificat. L’emissor sol consistir en un quars piezoelèctric o en un barreta de níquel que vibra per magnetostricció. El temps transcorregut entre l’emissió i la recepció de les ones permet de determinar, mitjançant un dispositiu de lectura directa, la distància a la qual és situat l’objecte que ha originat la reflexió de les ones. Algunes sondes van proveïdes de dispositius inscriptors que tracen una imatge del fons i dels objectes que es mouen entre dues aigües en un paper continu graduat, mitjançant una agulla fina.
f
Transports