El terme es troba a la vall mitjana del Palància (sector occidental), drenat, a més, per la rambla d’Assuévar (sector oriental). És accidentat al N pels contraforts meridionals de la serra d’Espadà (Palomeras, 609 m alt.). La superfície forestal ocupa un miler d’hectàrees. El secà (1.800 ha) és destinat a garrofers, oliveres, ametllers i vinya. Un 35% de la població es dedica a l’agricultura, i un altre 35% a la indústria, localitzada en la seva major part fora del municipi. Hi ha una important fàbrica de guix i una altra de taulells.
La vila (1.408 h agl [2006]; 263 m alt.) és a la dreta del Palància, prop de la carretera i del ferrocarril de Sagunt a Saragossa. L’església parroquial, dedicada a sant Miquel, és obra de la segona meitat del segle XVIII. Lloc de moriscs (tenia 75 focs el 1609), pertangué a la fillola de Sogorb.
Centre de la baronia de Soneixa i Assuévar que als segles XVI i XVII pertangué a una línia dels Cardona. El 1836, durant la primera guerra Carlina, la vila fou incendiada per les tropes del Serrador.