song

f
m
Història

Membre de la dinastia imperial xinesa fundada per Zhao Kuangyin (960), amb capital a Bian (l’actual Kaifeng).

Militarment feble, aquesta dinastia no pogué impedir que els tàrtars del nord creessin un estat amenaçador amb capital a Pequín, regit successivament per les dinasties liao, jin i yuan (mongol). La invasió dels jins del 1126 marca la fi dels songs anomenats “del nord”; a Lin'an (l’actual Hangzhou), nova capital, continuaren la dinastia els songs del sud, fins que, el 1279, caigué sota els mongols. La cultura arribà a una gran esplendor en aquest període: és l’època clàssica de la pintura xinesa, l’època de Zhu Xi, màxima figura del neoconfucianisme, i de Su Dongpo, famós literat, entre molts d’altres.