Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / Io, on Io és la intensitat llindar a la freqüència considerada.
Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada. És a dir, que hom pren S = 10 log II / Io, essent II la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I.
La numeració d’aquestes corbes correspon a la unitat anomenada fon. Així, a 1 000 Hz, el nombre de fons d’un so és igual al de decibels d’intensitat. Una altra mesura de la sonia és el son, que consisteix a numerar diferentment les corbes esmentades, d’acord amb una llei exponencial partint de l’equivalència 1 son = 40 fons.
Sonia: relació entre fons i sons
| fons | sons |
| 10 | 0,015 |
| 20 | 0,1 |
| 30 | 0,4 |
| 40 | 1 |
| 60 | 4 |
| 80 | 20 |
| 100 | 100 |
| 120 | 600 |