sonorització

f

Fonètica i fonologia

Fenomen pel qual una emissió fonemàtica sorda es torna del tot o en part sonora, normalment per contacte amb alguna articulació sonora veïna.

És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines: ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’. I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent: cap tort [káptórt], però cap verd [kábbért].