Bé que sovint la malaltia és congènita, hi ha nombrosos casos que són efecte de traumatisme obstètric o d’una infecció, o d’un procés encefàlic o meningític. Llur assistència i els mètodes d’instrucció especials comprenen, ultra la dactilologia tradicional, nombroses tècniques de superació de la mudesa basades en el conreu de l’atenció, així com tota una gimnàstica imitativa, que se serveix de la vista i el tacte, que afecta els moviments del maxil·lar, de la glotis, dels llavis, de la llengua i del vel del paladar. També hi ha tota una pràctica de lectura dels moviments labials. Hom se serveix també d’aparells sonors i d’amplificació, quan la sordesa no és total. Aquest ensenyament especial es pot iniciar a 5 o 6 anys, i és seguit de l’educació escolar.
f
m
adj
Patologia humana