Sòria

Aspecte del nucli antic de Sòria

© CIC-Moià

Municipi de Castella i Lleó, capital de la província homònima.

És situada a la zona de contacte entre la Serralada Ibèrica i la Meseta, a les vores de l’alt Duero. Centre administratiu i comercial, la principal activitat industrial és l’elaboració de productes alimentaris (mantega). Antic poblat celtiber, fou destruïda pels romans. Repoblada per Alfons el Bataller (1120) amb aragonesos i navarresos, passà a la seva mort sota el domini d’Alfons VII de Castella-Lleó. La seva situació fronterera i la seva importància ramadera la convertiren en un centre comercial i industrial (manufactures llaneres) i obtingué un fur d’Alfons X (1256). Al s. XV, l’expulsió dels jueus, molt nombrosos i actius, marcà l’inici de la seva decadència. Fou escenari de conflictes bèl·lics durant la guerra de Successió (1707), en la qual lluità a favor de Felip V, i durant la guerra contra Napoleó. Conserva notables esglésies romàniques: San Juan de la Rabanera, la façana de la qual és la d’una altra església romànica, San Nicolás, que s’ensorrà al s. XIX;

L’església de Santo Domingo, a Sòria

© Fototeca.cat

Santo Domingo, amb magnífics relleus a la portada, una de les més importants esglésies del romànic castellà; i restes del convent de San Juan de Duero, amb un interessant claustre del s. XIII, que presenta evidents influències àrabs. La catedral, bàsicament del s. XVI, conserva, però, fragments romànics (claustre). També conserva alguns elements romànics l’església de Nuestra Señora la Mayor, del s. XVI. Als afores es troben l’ermita romànica de San Polo i la barroca de San Saturio. Entre els edificis civils destaca el Palacio de los Condes de Gómara, del final del s. XVI. Barroca és la façana de l’antic Colegio de los Jesuitas. Cal esmentar també el Museo Numantino i el Museo Celtibérico.