La característica fonamental del soroll consisteix en el fet que l’ona acústica no té una periodicitat ni una longitud d’ona netament definides. La font del soroll és un element vibrant que transmet les vibracions al medi elàstic on és immergit i aquest fa d’element de comunicació fins a arribar a l’oïda de l’home, ja sia d’una manera directa, ja deformada per les reflexions en el contorn. L’estudi del soroll constitueix un dels punts importants de l’acústica. Una part de l’energia de la vibració d’un cos es transmet al medi; hom mesura la potència P — emesa per una font a través d’una superfície S— en watts (W) i la intensitat de soroll I en W/m2, de manera que P = ∫IdS. La determinació de I és feta mesurant les variacions incrementals produïdes per la vibració sobre la pressió atmosfèrica, mitjançant el sonòmetre. La relació entre I i la pressió p és I = p 2/ρc, essent ρc la característica de resistència del medi, on ρ és la densitat i c la velocitat del so. Per a l’aire a 20°C i 751 mm de Hg de pressió, ρc = 406 Ns/m3. El soroll és expressat correntment com un nivell (de potència, de pressió o d’intensitat). El nivell de potència sonora és mesurat en decibels prenent com a nivell de referència P 0 = 10- 1 2 W. Per a la intensitat, hom pren I 0 = 10- 1 6 W/cm2, i per a la pressió, p 0 = 2 × 10- 5 N/m2. La relació entre els nivells de pressió sonora i l’estímul produït en l’oïda humana varia amb la freqüència. Hom pren com a referència els nivells de pressió sonora corresponents a 1 000 Hz, per a expressar les corbes d’igual sensació en fons o bé en sons, (sonia). A fi d’unificar les mesures efectuades sobre el soroll, els aparells de mesura duen uns filtres adequats; hom ha adoptat internacionalment el filtre A per a referir-se a les mesures de soroll en decibels, que són indicades per dBA. El soroll té uns efectes nocius sobre l’oïda i l’equilibri psíquic i per això és considerat com un element contaminant (contaminació acústica). Una exposició prolongada a uns nivells superiors a 100 dBA pot produir una pèrdua de l’oïda no recuperable, mentre que per sota de 80 dBA no produeix cap pertorbació; dins aquest interval els valors admissibles depenen del temps d’exposició.
Duracions admissibles del soroll per a una orella no protegida
| dB A | temps màxim |
|---|---|
| 115 | |
| 110 | |
| 105 | |
| 100 | |
| 95 | |
| 90 | 480 min |