Auxiliar del veguer, el substituïa en cas d’absència, però no era considerat el seu lloctinent. Era nomenat pel veguer o pel mateix rei. Tenia cúria o cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu (capdeguaites); els assessors eren comuns amb els de la cort del veguer. A la cort del 1493 fou determinat que havia d’ésser persona d’honor.
m
Història