Comprenia l’Alt Empordà (excepte Vilaür, Sant Mori i Saus), la Garrotxa (excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget) i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls. El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget (que passaren a la vegueria de Camprodon) i Costoja (que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir); no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el comtat d’Empúries i el vescomtat de Rocabertí, els quals no foren mai considerats plenament de la demarcació de Besalú; el 1718 figuren com a agregats, afegits o annexos de Besalú, amb 9 299 h del total de 39 900. El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Castella, vigent fins el 1833, la sotsvegueria de Besalú constituí l'alcaldia major de Besalú, una de les dues en què fou dividit el corregiment de Girona, la capital de la qual —vacil·lant ja els primers anys de la Nova Planta— fou traslladada a Figueres al començament del s XIX.