Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge. El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment. El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana. El 1455 un decret de Joan II anul·là aquesta creació, i la contrada tornà a restar en poder del baró. Nous intents de creació de la sotsvegueria tingueren lloc el 1474 i el 1491; aquesta darrera vegada es creà un nou sotsveguer, que no arribà a poder exercir el càrrec.
Finalment, el 1611 el baró vengué els seus drets al rei i a la Universitat de prohoms, i es creà definitivament la sotsvegueria, amb la seva cúria a Sant Feliu Sasserra. Era integrada pels 18 termes o llocs següents: Sant Feliu Sasserra, Santa Eugènia de Relat, Sant Marçal de Relat, Lluçà, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Olost, Sant Julià de Cirera, Santa Eulàlia de Pardines, Prats de Lluçanès, Sant Andreu de Llanars, Sant Pau de Pinós, Santa Maria de Salselles, Santa Creu de Joglars, Sant Martí d’Albars, Perafita, Borrassers, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Genís del Pi. En romania exclòs Sant Boi de Lluçanès, que pertanyia a la jurisdicció total de la mitra de Vic. Perdurà fins al principi del segle XVIII, que es desmembrà entre els corregiments de Vic i de Manresa.