sou

m

Numismàtica i sigil·lografia

Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.

Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus, que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües (moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes), continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476. Se'n coneixen divisors: el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament. Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics (visigots i d’altres), i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I, Justinià i Justí II.