Representa, respecte a l’Atlas linguistique de la France, de Gilliéron, un notable progrés: els exploradors són lingüistes especialitzats (Scheuermeier, Rohlfs, M.L. Wagner), la selecció de localitats es basa en criteris historicogeogràfics, els mots són agrupats per conceptes i la cultura material és incorporada a la cartografia lingüística.