Estudià a Cambridge. De retorn a l’Índia fou professor a Baroḍā, participà en les lluites polítiques nacionalistes i fundà dos periòdics. Retirat de la política (1910), fundà una escola de ioga i filosofia hindú a Pondicherry. Exercí una gran influència a l’Índia contemporània. Desenvolupà una filosofia sintètica, metafisicoteològica, emanatista i evolucionista a la vegada. Per a ell, en l’home es troben l’emergència de la matèria i el descens de Brahma. Les obres més importants són comentaris als Vedes, Assaigs sobre el Gītā, La vida divina i Bases de Ioga.