Jesuïta (1919), fou professor de Sagrada Escriptura a Lyon-Fourrière (1938) i al Pontificio Istituto Biblico de Roma (1943). Fou un dels especialistes més destacats del Nou Testament i col·laborà en la coneguda Bible de Jérusalem. Entre moltes altres obres, publicà: Les origines de la version arménienne de la Bible et du Diatessaron (1951), Theologia biblica Novi Testamenti (1957), La storia della salvezza nella lettera ai Romai (1967).