Estudià química a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1967 i es doctorà el 1968. Després d’un postdoctorat a la Universitat de Stanford (Califòrnia), els anys 1972-84 treballà per a Exxon Research & Engineering Company, on fou director de l’equip de física química (1975-79), del laboratori de l’estat sòlid i catàlisi (1979-80) i de la divisió d’enginyeria química (1980-84). S’incorporà després a la divisió de física de la companyia de prospeccions petrolieres Schlumberger fins el 1988, que passà a dirigir l’Institut per a la Recerca de Materials de la Universitat de Birmingham (Nova York). La seva aportació cabdal ha estat el descobriment i l’aplicació del liti com a material de les bateries que, per la seva lleugeresa i capacitat optimitzen l’emmagatzematge d’energia, una aplicació especialment idònia per als telèfons mòbils i els ordinadors portàtils. Aquest descobriment fou posteriorment millorat per John Goodenough i Akira Yoshino, amb els quals compartí el 2019 el premi Nobel de química. Ha estat distingit també amb el premi a la trajectòria de l’American Chemical Society (2010).