Graduat en física i matemàtiques al Kings College de Cambridge (1942), després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, retornà a aquesta universitat i estudià filosofia (graduat el 1946 i doctorat el 1948). Professor a diverses universitats britàniques i a Chicago. Seguint el darrer Wittgenstein, estudià les teories científiques, més enllà dels límits que comportava el positivisme lògic, i àdhuc arribà a presentar una teoria general de la raó (Human understanding , 1972). D’altra banda, l’anàlisi lingüística el portà a considerar les sentències prescriptives, que constitueixen el nucli de l’ètica, una categoria a banda de les del llenguatge tant objectiu com subjectiu. Altres obres seves són The philosophy of science (1953), The Uses of Argument (1958), The Return to Cosmology: Postmodern Science and the Theology of Nature (1982), Cosmopolis: the Hidden Agenda of Modernity (1990) i Return to Reason (2001).