Graduat en ciències econòmiques a la Universitat de Calgary, on es doctorà el 1993 i exercí la docència. Treballà també en la empresa privada. Vinculat en la seva joventut al Partit Liberal, el 1985 s’uní als conservadors (aleshores Progressive Conservative Party i des del 2003 Conservative Party). Fou diputat al parlament canadenc del 1993 al 1997, i posteriorment, enfrontat a la direcció del partit l’abandonà per unir-se a l’Alliance Party, del qual fou nomenat líder el 2002 i en negocià la fusió amb els Progressive Conservative Party que donà lloc al Conservative Party (2003), del qual fou nomenat líder el 2004.
Tot i ser derrotat aquest any pels Liberals en les eleccions generals, continuà en el càrrec i en les eleccions anticipades del gener del 2006 obtingué, al capdavant del seu partit, majoria relativa al parlament, cosa que li permeté formar un govern en minoria del qual fou nomenat primer ministre. A l’octubre del 2008, novament en unes eleccions anticipades, amplià l’avantatge sobre l’oposició (de 127 a 143 escons), bé que no assolí majoria absoluta. El govern en minoria encapçalat per ell caigué al març del 2011 en no poder superar una moció de no confiança presentada pels liberals arran de la discussió del pressupost que l’obligà a convocar eleccions anticipades. Celebrades el 2 de maig, hi obtingué majoria absoluta i pogué revalidar el càrrec de primer ministre.
Al desembre del 2011, el seu govern convertí el Canadà en el primer país en retirar-se del Protocol de Kyoto. Donà suport als Estats Units en la lluita contra el terrorisme: entre d’altres s’incorporà a la coalició militar contra l’Estat Islàmic (2014) i impulsà una polèmica llei antiterrorista al juny del 2015. En les eleccions del 19 d’octubre d’aquest any no pogué revalidar un quart mandat i fou succeït pel liberal Justin Trudeau.