Membre de la Lliga Comunista dels Treballadors i militant trotsquista, fou president de la Unió Sueca de Ciència Ficció (1978-79). El 1981 s’incorporà a l’agència de notícies Tidningarnas Telegrambyrå. Paral·lelament al periodisme fou activista pels drets de les minories i contra la ultradreta i el racisme, cosa que el portà a crear la Fundació Expo (1995). Mort sobtadament a causa d’un infart, escriví tres novel·les policíaques publicades pòstumament que foren èxits internacionals: Män som hatar kvinnor (‘Els homes que no estimaven les dones’ 2005), Flickan som lekte med elden (‘La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina’, 2006) i Luftslottet som sprängdes (‘La reina al palau dels corrents d’aire’, 2007), integrades en una sèrie (‘cicle Millennium’). Les dues primeres obtingueren, respectivament, dos premis Clau de Vidre atorgades a la millor novel·la negra dels països nòrdics. Deixà inacabada una quarta novel·la i esbossos d’una cinquena i una sisena.