Un cop trossejades, les roques encaixants s’enfonsen dins el magma a causa de la seva major densitat, i obren espai per a la successiva ascensió de magma cap a la superfície. El concepte fou proposat per R.A. Daly el 1903. És considerat un mecanisme de transport magmàtic poc eficaç, ja que la incorporació de xenòlits al magma contribueix al seu ràpid refredament i obstrucció del conducte d’ascensió. S’accepta com a procés operant en nivells relativament superficials a l’escorça. L’esfondrament de caldera, característic dels complexos anulars, constitueix un tipus particular de magmatic stoping, que és l’altre nom que rep.
m
Geologia