Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza (mort el 1842), que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan, del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza (Iaşi 1795—París 1884), que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel, del 1834 al 1849; impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal. El seu fill Grigore Sturdza (mort el 1901) fou pretendent al tron moldau el 1859. Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza (1791-1854), fou filòsof i conseller del tsar Nicolau I de Rússia, i la germana d’aquest, la princesa Roxana Sturdza (morta el 1844), es casà amb el comte Edling i fou influent a la cort del tsar Alexandre I. Dimitri Alexandru Sturdza (Miclauseni 1833—Bucarest 1914) fou ministre d’obres públiques, de finances, d’afers estrangers i d’instrucció, cap del govern cinc vegades entre el 1895 i el 1909, president del senat i autor de nombroses obres històriques sobre Romania i els Balcans.