subjecte

m

Filosofia

Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.

Contraposat, doncs, a l'objecte, el subjecte s’identifica eminentment (bé que no exclusivament) amb l’home i, al llarg de la història de la filosofia, és interpretat —com l’home mateix— diversament. Així, hom troba des de l’anomenat subjecte empíric, a què hom refereix les sensacions i impressions cognoscitives, sense dir-ne res, tanmateix, sobre la seva natura, fins al kantià subjecte transcendental, en què són situades les dites condicions a priori de possibilitat de tot coneixement i que Kant identifica amb la raó humana en general, passant àdhuc per l’anomenat subjecte psicològic, sinònim del jo.