Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent. Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria; hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica—. És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones col·lectives, l’estat, etc. La persona humana és subjecte passiu d’un delicte al moment del naixement (infanticidi) o en el transcurs de la vida (atemptats contra la integritat física de les persones o la seva honestedat, estat civil, llibertat, seguretat i propietat) i després de la mort (violació de sepultures i profanació de cadàvers).
m
Dret
Dret penal