sublim

sublime (es), sublime (en)

m

adj

Filosofia

Dit d’allò que suscita una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, pel fet que ultrapassa la comprensió humana.

Conceptualitzat pel neoplatonisme (i neopitagorisme), el sublim fou objecte d’estudi per part d’E.Burke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme. Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc.