Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda (batiscaf). Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus. L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans, sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes en llançar-se contra l’enemic. Hom considera que llur primera intervenció a la guerra naval fou el 1941 en l’atac japonès a la base naval nord-americana de Pearl Harbor, bé que la patent del primer submarí de butxaca és deguda al britànic R.H.Davis, el 1915. Els submarins de butxaca tingueren un paper important en la Segona Guerra Mundial, especialment a partir del 1943.
m
Transports