És tractada usualment com a conseqüència d’un procés de reconversió productiva o d’un estadi de crisi econòmica generalitzada a les àrees industrialitzades, com històricament es produí en les economies nord-americana i europea dels anys trenta, i reproduïda, amb diferents característiques i intensitat, en el moment actual a partir de l’anomenada crisi del petroli del 1973. Hi ha també una subocupació crònica a les zones menys desenvolupades del món, a causa del nivell baix de productivitat i de les activitats agrícoles, que mantenen una subocupació encoberta. Hom pot distingir tres classes de subocupació: subocupació friccional i estacional, fruit dels desajusts propis del sistema productiu, àdhuc en etapes de plena ocupació; subocupació cíclica, lligada al concepte de desocupació per “deficiència de la demanda”, i subocupació estructural. Hom parla també de la subocupació específica del sistema capitalista de producció en relació amb l'excedent potencial que podria ésser avaluat.
f
Economia