subsistència

f

Cristianisme

Filosofia

Terme escolàstic, de significat no sempre precís, que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.

Traducció del terme grec hypóstasis, la subsistència no sols és pròpia de les substàncies (de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents, mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents), ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies.